Tècnica Sacrocranial
La història de la teràpia sacrocranial data del 1970, quan el metge osteòpata John E. Upledger va observar un moviment rítmic a la medul·la espinal que corresponia a la bombeig del LCR (líquid cefaloraquidi), responsable de distribuir les ordres del cervell a través del sistema nerviós.
Una alteració del LCR pot ocasionar tensió muscular, dolors articulars, migranyes, marejos, fatiga, vertígens, estrès, etc.
Més detalls
que et poden interessar
És una tècnica suau i subtil
Mitjançant un tacte subtil sobre els ossos del crani, el terapeuta avalua el ritme sacrocranial per identificar restriccions en la mobilitat dels ossos de la cara, el crani, el maluc i la columna.
És beneficiosa durant l’embaràs
Durant la gestació pot ajudar a la mare a alliberar les tensions que es produeixen als malucs, a l’esquena i facilitar el moment del part.
És molt efectiva en casos d’estrès
Es recomana en persones que pateixen molt estrès, perquè aconsegueix un gran efecte de relaxació i equilibri sobre el sistema nerviós.
Es pot aplicar a qualsevol edat
Des d’infants fins a persones grans, no importa si estan malalts o no. És una tècnica que els ajudarà a augmentar la seva resistència a les malalties i a gaudir d’una millor salut en general.
Es recomana en nadons que han tingut complicacions en el naixement
Complicacions en el naixement com voltes de cordó, cesària, ús de fòrceps, etc. poden alterar funcions del nadó com el plor o la succió. L’aplicació de la tècnica sacrocranial permet restaurar aquestes funcions. Posteriorment, l’ajudarà a desenvolupar la seva psicomotricitat: arrossegar-se, gatejar, millorar el control ull/mà, control de les distàncies espacials, etc., així com al procés maduratiu de la seva columna vertebral, evitant possibles desviacions com l’escoliosi.